Un Mundo Feliz és una de les tres grans distopies
del segle XX, juntament amb 1984 i Fahrenheit
451.
És inevitable la comparació d'aquesta obra amb 1984 tot i que tracten igualment dels problemes en una hipotètica
societat en el futur, les dues estan realitzades amb plantejaments
molt diferents.
L'obra de Huxley és potser més realista, o almenys
més aproximada a la realitat que avui està establerta
en els països occidentals: La felicititat dels individus no
ens deixa veure la crua realitat.
De fet, Huxley proposa un món regit per castes socials (Des
dels intel.ligents Alfes fins als seminans Epsilons) viuen feliços
dins la seva ignorància, on la gent és dissenyada
per a una tasca concreta a desenvolupar i on se sent satisfeta de
la seva existència, ja sigui mitjançant la manipulació
genètica, per les drogues o per la inculcació de joves
dels "valors" d'aquesta societat perfecta.
L'obra de Huxley però és més inocent que la
d'Orwell. Per una banda ens trobem amb un argument més senzill,
més assequible (encara que igualment terrorífic),
amb personatges plans i situcions predibles. I per altra banda és
una obra que s'hagués pogut explotar més, on les idees
que s'aporten es queden curtes i poc desenvolupades.
Tanmateix, cal reconèixer-li la seva visió de futur
(recordo que està escrita el 1926) i per tan se la pot considerar
una obra capdal dins el gènere, tot i les mancances que esmentava
abans.
|